ETNOGRAFIA I TÈCNIQUES

L’etnografia és un mètode d’investigació social que té l’objectiu de comprendre les accions, els significats de les situacions que viu i la relació amb l’entorn d’un grup, mitjançant el punt de vista d’aquells que pertanyen de forma natural a aquest col·lectiu. 

El procés s’articula a través de mètodes i tècniques que permeten apropar-se al coneixement: l’observació participant, on la interacció és primordial, o les conversacions que s’articulen amb diferents graus de formalitat: des de la conversa més banal fins a les entrevistes, que poden ser obertes amb la finalitat de deixar més llibertat i influenciar menys en la fluïdesa de la locució o bé les entrevistes estructurades, que dirigeixen el curs de l’explicació del subjecte cap a l’interès de l’investigador.

Quan els mètodes de l’antropologia s’apliquen a processos de disseny parlem d’antropodisenyología, terme basat en el model escandinau abordat per Diana Marcela Murcia Molina. El disseny participatiu radica en entendre les relacions entre les persones de la comunitat a través de l’empatia de l’investigador que interactua amb la gent per entendre els processos i dinàmiques que sorgeixen en la comunitat per afrontar un problema. 

Un cop s’han entès quines necessitats i problemes hi ha, es procedeix a codisenyar amb la participació de tots els subjectes (dissenyador i comunitat) una solució del problema que s’esperava abordar.

Els actors formulen un procés multidisciplinari entre dissenyadors, antropòlegs i comunitat i ho tradueixen en una solució basada en l’elaboració d’un prototip, una peça de comunicació, un kit d’eines o un informe de camp.

 

KIT DE CAMP (HÍBRID)

Entesos doncs fins ara els processos interactius del disseny etnogràfic, el concepte de realitat onlife (Gómez Cruz y Ardèvolal, 2013) em disposo a enfocar el meu kit de camp en un espai híbrid entre lo virtual i lo físic, entenent que s’ha d’alimentar la noció de co-presència en tots els seus sentits i que aquesta no necesita de la co-ubicació física per esdevenir en sí un critèri de suficiència (Beaulieu, [2010, p. 2], citats en Carolina Di Prospero, 2017, p.11) i tenint en compte les possibilitats que ens ofereix el context d’emergència sanitària actual.

 

TÈCNIQUES DEL KIT DE CAMP

– Entrevista dirigida o oberta amb alguns dels associats que es procedirà a enregistrar per tal de tenir acces ilimitat i poder captar conceptes, sentiments, emocions que potser en el directe han quedat desapercebuts.

– Desplaçament físic a una de les sales associades al col·lectiu ASACC (Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida) i observació participativa en una de les seves propostes culturals: un concert de Pau Vallvé promogut des de la iniciativa SalaCAT que impulsa el creixement del teixit cultural del país amb un cicle de concerts en directe. 

– Investigació orientada a problemes que es puguin observar durant el procès d’observació.

– Possible accés a reunions o conclusions d’aquestes del colectiu de forma diferida.

 

MATERIAL DEL KIT DE CAMP

– Smartphone incloent les apps que permeten un diàleg en línea així com altres eines de suport per facilitar la fluïdesa del procès com per exemple eines d’enregistrament visual i auditiu.

– Portàtil per atendre a possibles entrevistes en línea

– Eines d’escriptura que poden ser físiques o virtuals

– Vehicle per a desplaçaments físics